Aquesta setmana, ens hem trobat la Tiffany morta darrera d'una pedra. Creiem que portava una setmana ja morta, ja que per motiu de les pràctiques no hem pogut observar els peixos tant com ens hauria agradat. Per aquesta raó hem tret ràpidament el peix de l'aigua i no hem pogut observar-lo gaire perquè, en haver passat tants dies, ja estava en procés de putrefacció.
Tot i així, ens han sorgit dos grans dubtes:
- Perquè a mort?
Aquesta és una pregunta que sabem que no arribarem a cap certesa, però tot i així, hem estat conversant. Una de la hipòtesi que tenim sobre el perquè és que al principi quan vam estar llegint sobre les nostres espècies vam descobrir que el comportament d'aquests era molt pacífic però que en general els mascles podien tornar-se molt territorials amb altres peixos de l'aquari. Per això, era recomanable tenir per cada mascle de 3 a 5 femelles, ja que els mascles eren força assetjador i persegueixen a les femelles sempre amb la intenció de copular. Aquestes podrien morir a causa de l'estrès ocasionat.
Creiem que aquesta és una possible raó de la mort, ja que quan vam comprar els peixos no vam tenir en compte aquesta informació i vam comprar el mateix nombre de mascles que de femelles, i la Tiffany era una femella.
Els altres del grup no saben quina pot ser la causa de la seva mort ja que les condicions ambientals eren correctes i l'alimentació també.
- En estar tant de temps a l'aquari, haurà afectat els altres peixos?
El primer que vam fer en treure el peix mort va ser canviar l'aigua, ja que ens preocupava que en haver estat uns dies allà el peix mort, pogués afectar a les condicions ambientals de la peixera o algun altre peix.
En observar el comportament dels altres peixos ens vam preguntar si els hauria afectat aquesta mort o si s'haurien adonat que hi havia un peix mort entre ells en un espai tant reduït. En veure que aquests no presentaven grans canvis, ens vam preguntar si els peixos es comunicaven entre ells, si es relacionaven.
Tot el grup estem d'acord en què els peixos no emeten cap so, però que això no vol dir que no es comuniquin, ja que tots els éssers vius ens comuniquem amb els altres d'una manera o d'una altra. Hem vist que els nostres peixos pugen molt a la superfície i treuen una mica la boca i també hem observat que el peix Panda és molt més ràpid que la resta i més agressiu. Potser aquest comportament és fruit d'aquesta comunicació, que no és tan evident com la d'altres éssers vius, però que hi és igualment. Tot i així, hem vist que no tenen contacte físic entre ells, ja que la copulació dura molts pocs segons i la resta de l'estona neden sense tocar-se i esquivant-se.
Hem estat investigant articles publicats recentment sobre aquesta qüestió i ens ha sorprès que sí que hi ha comunicació sonora. En aquest blog hi ha tota una entrada que ho explica, però ens agradaria destacar la part en la qual diu que la majoria dels peixos tenen un múscul que fa vibrar una bufeta natatòria no molt diferent de les nostres cordes vocals. La bufeta és un sac ple de gas usat per l'empremta, però que també pot ser utilitzat com una mena de tambor per comunicar-se.
Tot i així, ens han sorgit dos grans dubtes:
- Perquè a mort?
Aquesta és una pregunta que sabem que no arribarem a cap certesa, però tot i així, hem estat conversant. Una de la hipòtesi que tenim sobre el perquè és que al principi quan vam estar llegint sobre les nostres espècies vam descobrir que el comportament d'aquests era molt pacífic però que en general els mascles podien tornar-se molt territorials amb altres peixos de l'aquari. Per això, era recomanable tenir per cada mascle de 3 a 5 femelles, ja que els mascles eren força assetjador i persegueixen a les femelles sempre amb la intenció de copular. Aquestes podrien morir a causa de l'estrès ocasionat.
Creiem que aquesta és una possible raó de la mort, ja que quan vam comprar els peixos no vam tenir en compte aquesta informació i vam comprar el mateix nombre de mascles que de femelles, i la Tiffany era una femella.
Els altres del grup no saben quina pot ser la causa de la seva mort ja que les condicions ambientals eren correctes i l'alimentació també.
- En estar tant de temps a l'aquari, haurà afectat els altres peixos?
El primer que vam fer en treure el peix mort va ser canviar l'aigua, ja que ens preocupava que en haver estat uns dies allà el peix mort, pogués afectar a les condicions ambientals de la peixera o algun altre peix.
En observar el comportament dels altres peixos ens vam preguntar si els hauria afectat aquesta mort o si s'haurien adonat que hi havia un peix mort entre ells en un espai tant reduït. En veure que aquests no presentaven grans canvis, ens vam preguntar si els peixos es comunicaven entre ells, si es relacionaven.
Tot el grup estem d'acord en què els peixos no emeten cap so, però que això no vol dir que no es comuniquin, ja que tots els éssers vius ens comuniquem amb els altres d'una manera o d'una altra. Hem vist que els nostres peixos pugen molt a la superfície i treuen una mica la boca i també hem observat que el peix Panda és molt més ràpid que la resta i més agressiu. Potser aquest comportament és fruit d'aquesta comunicació, que no és tan evident com la d'altres éssers vius, però que hi és igualment. Tot i així, hem vist que no tenen contacte físic entre ells, ja que la copulació dura molts pocs segons i la resta de l'estona neden sense tocar-se i esquivant-se.
Hem estat investigant articles publicats recentment sobre aquesta qüestió i ens ha sorprès que sí que hi ha comunicació sonora. En aquest blog hi ha tota una entrada que ho explica, però ens agradaria destacar la part en la qual diu que la majoria dels peixos tenen un múscul que fa vibrar una bufeta natatòria no molt diferent de les nostres cordes vocals. La bufeta és un sac ple de gas usat per l'empremta, però que també pot ser utilitzat com una mena de tambor per comunicar-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario