Conclusió

Tal com vam explicar en la nostra presentació, aquesta pàgina va està dedicada especialment a l'assignatura Didàctica de les Ciències Experimentals amb l'objectiu d'informar-nos sobre tot allò que observem dels peixos.

I per poder mostrar tot allò que vam anar observant vam anar creant, realitzant i canvien diferents tipus d'entrades per tal de poder mostrar i donar a conèixer diverses informacions a tota aquella persona que volgués entendre i saber una mica més sobre la vida d’aquests petits éssers vius.

Per poder començar, vam realitzar una presentació de tots i cada un dels sis peixos que teníem. Entre els quals trobàvem quatre Mollys i dos Platys, tres mascles i tres femelles. I d’aquesta forma, començar l’experiència de conèixer molt més aquestes dues espècies de peixos.

Els pesàvem cada setmana per poder veure si aprimaven o engreixaven, i d’aquesta manera veure si els alimentaven correctament tal com expliquem diferents entrades explicant que, quan i com menjaven i realitzant una petita conversa sobre nutrició.

A més a més, vàrem fer unes primeres investigacions per poder trobar i resoldre diferents dubtes que ens anàvem sorgint durant les observacions que realitzàvem sobre els nostres petits peixos.

Les quals ens van ajudar per continuar aprenent cada dia una mica més sobre la petita vida tan diferent que tenen els peixos sobre d’altres espècies. I per poder continuar amb tots aquests dubtes, s'havia de recapitular i veure més concretament que és allò que volíem saber amb exactitud.

Però una de les coses que més ens cridava l’atenció i volíem conèixer, era si com a futurs mestres, els peixos serien uns bons i possibles acompanyants dins d’una aula de primària, i per comprovar-ho vam consultar tres escoles diferents que havien tingut peixos en una de les seves aules tal com reflectim en una altra entrada.

En definitiva, el que volem fer arribar amb aquest blog a tota aquella persona que el vulgui consultar, és com conviuen els peixos, com es relacionen entre ells, com s’alimenten... Però sobretot, que tal com hem mencionat, com a possibles futurs mestres de ciències socials: ELS PEIXOS SÓN UNA BONA COMPANYIA PER TENIR I APRENDRE A L’AULA AMB ELS MÉS PETITS.

L'observació dels éssers vius des de la perspectiva del model d'ésser viu

Com hem observat els nostres peixos des de la perspectiva del model de l'ésser viu.

Mirada conceptual: en que ens fixem i amb quina intenció ho fem?

Aquest blog ha estat pensat per analitzar certs elements d'un determinat tipus d'ésser viu, els peixos. Com heu pogut anar veient ens hem fixat en allò que ens cridava l'atenció, en allò que teniem dubtes, en com es reprodueixen, com mengen, com afecta la vida d'un dels peixos a la de la resta... sempre amb l'intenció d'investigar i resoldre els nostres dubtes per tal d'adquirir millors coneixements sobre el tema com relacionar aquest estudi amb altres éssers vius i alhora aprendre a formular bones preguntes entorn a un tema.

Importància de les idees clau.

Durant aquest treball ens hem anat adonant que és molt important tenir molt clar què és exactament allò que volem saber o les idees que volem desenvolupar i sense les quals no podríem donar sentit a la nostra petita investigació.

Algunes de les nostres idees claus han estat:

- Analitzar com es relacionaven entre ells, quin tipus de relació hi ha entre els peixos, tan de convivència com en la reproducció.

- Observar un peix embarassat per veure el part i posteriorment observar les cries.

- Relacionar alguns aspectes característics dels peixos amb altres éssers vius i poder fer comparatives.

- Resoldre alguns dels dubtes que ens sorgien mentre investigàvem aquests éssers vius.
- Veure si cabria la possibilitat de treballar amb ells en un aula de primària.

Aquestes són algunes de les idees que teniem plantejades, però no totes les hem pogut desenvolupar, com per exemple la de l'embaràs,  ja que no hem tingut la sort de que els hi passes a algun dels nostres peixos. 

Activitats d'aprenentatge

Una activitats d'aprenentatge derivada de l'estudi realitzat dels peixos podria ser una sortida amb els nostres alumnes a l'estany de Banyoles on podríem analitzar les característiques de l'aigua, el tipus de peixos que hi poden viure allà ...

Rol de l'alumnat

Els alumnes tenen un rol semblant al d'un científic, han de seguir el plantejament científic, han d'observar,  plantejar-se una hipòtesi i buscar solucions, si és que en tenen, dels dubtes que els hi sorgeixin. 

L'alumne ha de ser actiu i amb ganes d'aprendre, ha d'estar motivat per descobrir coneixements nous del món en què viu. 

Rol del mestre (gestor de coneixement)

El rol del mestre és el de gestor de coneixement, aquell qui observa el progrés dels alumnes i qui ajuda en el moment oportú sempre proposant preguntes per millorar o re-ubicar l'aprenentatge dels alumnes. També és qui ha de crear la curiositat i motivar-los perquè segueixin preguntant i aprenent. 

Paper de l'observació i l'experimentació 

L'observació i l'experimentació tenen el paper principal a l'hora de construir el coneixement ja que és mitjançant aquest com s'arriba a l'aprenentatge. Gràcies a aquestes dues tècniques podem saber més aspectes dels peixos, podem observar com canvien o que fan i experimentar amb ells per veure com reaccionen a diferents circumstàncies.

Consignes prèvies 

L'alumnat ha de tenir sempre molt clar quin és el seu objectiu i de quina manera vol el mestre que es realitzi, això no vol dir que sigui un camí tancat ni amb un possible fi, ja que en el nostre cas, l'objectiu era molt ampli, conèixer més aspectes sobre els éssers vius i sobre el mètode científic.

Preguntes encaminades a què necessiten per viure:

--> Medi, Condicions de vida externes.
Pel que fa al medi ens vem haver de fer varies preguntes. Des del principi les preguntes es van centrar en aquest apartat, ja que els peixos necessiten un aquari,  no tots els aquaris són iguals, per tant ens sortia el dubte de quin aquari necessitaríem. Preguntes com on viuen? com és aquest lloc? on dormen? ... 

Aquestes preguntes les vam haver de resoldre a l'instant per poder començar amb el nostre projecte d'investigació.

--> Organismes: Morfologia i funcionament

Pel que fa a l'organisme havíem de tenir en compte quin tipus de peix volíem observar. Per escollir aquests peixos vam preguntar-nos com son? que fan? en què es diferencien les femelles i el mascle?  com és per fora?  Què passa per dins? Vam investigar i comparar alguns peixos i vam escollir els que heu vist durant el blog ja que ens van semblar més interessants, els més observables i dels quals podríem investigar més.

Funcions vitals:

--> Nutrició 
D'aquest apartat tenim tota una entrada.

--> Reproducció

D'aquest apartat tenim també tota una altra entrada.

Canvi/ transformació

--> Morfologia ( creixement/ augment de pes/ canvis corporals/ ..)
Per investigar sobre la seva morfologia vam decidir fer una taula on aniríem anotant si augmentava o no de pes, quins canvis corporals es produïen i si creixien o no. Vam arribar a la conclusió de fer-ho així després d'una conversa amb moltes preguntes sobre com creixerien? com ho anotarem? què volíem observar exactament? creiem que passarà alguna cosa?..

--> Entorn ( la seva presència modifica l'entorn?)

Pel que fa a investigar l'entorn no li vam donar importància ja que havíem d'observar-los en un lloc on tot el grup pogués accedir. La peixera també limitava el fet d'observar-los en el seu lloc natural.

Aspectes hereditaris ( nous individus semblants als pares)
Aquest és un dels aspectes que volíem tractar i no hem pogut ja que no hem tingut la sort de que cap dels nostres peixos estigués embarassada. Tot i així, vam buscar informació sobre aquest fet, per si de cas passava, i vam descobrir com s'alimentaven els nous individus, quant de temps havien d'estar separats dels altres peixos, quant de temps trigaven a definir el seu color de pell...

Que ha passat?

Aquesta setmana, ens hem trobat la Tiffany morta darrera d'una pedra. Creiem que portava una setmana ja morta, ja que per motiu de les pràctiques no hem pogut observar els peixos tant com ens hauria agradat. Per aquesta raó hem tret ràpidament el peix de l'aigua i no hem pogut observar-lo gaire perquè, en haver passat tants dies, ja estava en procés de putrefacció. 

Tot i així, ens han sorgit dos grans dubtes:
- Perquè a mort?

Aquesta és una pregunta que sabem que no arribarem a cap certesa, però tot i així, hem estat conversant. Una de la hipòtesi que tenim sobre el perquè és que al principi quan vam estar llegint sobre les nostres espècies vam descobrir que el comportament d'aquests era molt pacífic però que en general els mascles podien tornar-se molt territorials amb altres peixos de l'aquari. Per això, era recomanable tenir per cada mascle de 3 a 5 femelles, ja que els mascles eren força assetjador i persegueixen a les femelles sempre amb la intenció de copular. Aquestes podrien morir a causa de l'estrès ocasionat. 
Creiem que aquesta és una possible raó de la mort, ja que quan vam comprar els peixos no vam tenir en compte aquesta informació i vam comprar el mateix nombre de mascles que de femelles, i la Tiffany era una femella. 
Els altres del grup no saben quina pot ser la causa de la seva mort ja que les condicions ambientals eren correctes i l'alimentació també.

- En estar tant de temps a l'aquari, haurà afectat els altres peixos?

El primer que vam fer en treure el peix mort va ser canviar l'aigua, ja que ens preocupava que  en  haver estat uns dies allà el peix mort, pogués afectar a les condicions ambientals de la peixera o algun altre peix. 
En observar el comportament dels altres peixos ens vam preguntar si els hauria afectat aquesta mort o si s'haurien adonat que hi havia un peix mort entre ells en un espai tant reduït. En veure que aquests no presentaven grans canvis, ens vam preguntar si els peixos es comunicaven entre ells, si es relacionaven. 
Tot el grup estem d'acord en què els peixos no emeten cap so, però que això no vol dir que no es comuniquin, ja que tots els éssers vius ens comuniquem amb els altres d'una manera o d'una altra. Hem vist que els nostres peixos pugen molt a la superfície i treuen una mica la boca i també hem observat que el peix Panda és molt més ràpid que la resta i més agressiu. Potser aquest comportament és fruit d'aquesta comunicació, que no és tan evident com la d'altres éssers vius, però que hi és igualment. Tot i així, hem vist que no tenen contacte físic entre ells, ja que la copulació dura molts pocs segons i la resta de l'estona neden sense tocar-se i esquivant-se.

Hem estat investigant articles publicats recentment sobre aquesta qüestió i ens ha sorprès que sí que hi ha comunicació sonora. En aquest blog hi ha tota una entrada que ho explica, però ens agradaria destacar la part en la qual diu que la majoria dels peixos tenen un múscul que fa vibrar una bufeta natatòria no molt diferent de les nostres cordes vocals. La bufeta és un sac ple de gas usat per l'empremta, però que també pot ser utilitzat com una mena de tambor per comunicar-se.

CONVERSA SOBRE NUTRICIÓ

Quan vam voler parlar sobre la nutrició dels nostres peixos, ens van sorgir dos grans dubtes sobre aquesta.: COM mengen, és a dir, com és el seu aparell digestiu i QUÈ mengen, ja que els hi donem el menjar que ens van donar a la botiga, però realment no sabem què és ni què porta. 

• Com mengen?

Tots tenim clar que tots els peixos tenen una cavitat bucal per on s'alimenten, és a dir, per on entra el menjar. Alguns components del grup  creiem que tenen òrgans semblants als nostres però adaptat a la seva constitució. Els altres components no estan segurs i no tenen clar com pot funcionar l'aparell digestiu d'un peix. També hem observat que els seus excrements són com fil, no sempre del mateix color. 

Per comprovar si el seu aparell digestiu és com creiem, hem decidit buscar una imatge on poguem veure les parts clarament.

Amb aquesta imatge hem vist que no estàvem tant equivocats, ja que no és tant diferent de l'aparell digestiu dels humans perquè que compartim la majoria dels òrgans.

Tot i això hem de tenir en compte que, lògicament, la distribució dels òrgans dins l'organisme varia a causa de la diferència de les formes dels dos cossos.

Aquí veiem una imatge l'aparell digestiu dels humans i com, a través de descobrir com és l'aparell en els peixos, ho hem pogut comparar amb altres éssers vius i així investigar amb més profunditat les semblances i les diferències que hi ha i arrel d'aquesta pregunta fer-nos-en d'altres, com per exemple:

- On van a parar els nutrients que adquireixen?

- Quina funció te cada òrgan?

- Quins altres aparells estan presents en aquest procés?

D'aquesta manera i amb els nous dubtes que ens estan sorgint, podríem estudiar l'aparell circulatori, el respiratori, la selecció dels aliments... I no només dels peixos, ja que aquests dubtes són fàcils de relacionar amb qualsevol ésser viu. 

• Què mengen?

Creiem que són omnívors, és a dir, que s'alimenten de plantes i altres animals, igual que ho fem els humans.

Per comprovar si la nostra idea era certa, hem anat a buscar l'aliment que els hi portem donant tot aquest temps i que ens van donar a la botiga quan els vam comprar. Creiem que està format d'algues i algun animal.

Al llegir l'etiqueta ens hem adonat que porta moltes més coses com per exemple: peixos i subproductes de peix, cereals, llevadura, extractes de proteïnes vegetals, mol·luscs i crustacis, olis i garses, algues, sucres i substàncies minerals.

 

Ens ha sorprès descobrir que l'aliment que els hi donàvem era tant variat i que els peixos necessitaven tot això per tenir una bona alimentació. Sabem que aquests només necessiten alimentar-se un cop al dia un grapat d'aquesta barreja i que si algun dia no mengen no passa res però que és molt important no sobrealimentar-los amb més menjar del que els cal, ja que això els podria provocar la mort.

Parlem sobre la reproducció

El grup de treball ens hem reunim per poder resoldre uns dubtes que tenim respecte la reproducció. Comencem intentant recordant el que vam aprendre a primària dels peixos; creiem que són ovípars i, per tant, que es reprodueixen mitjançant ous. També recordem que els ous que deixen és a l'exterior de l'organisme i després d'això neix l'ésser viu, en aquest cas, el peix.

Ens hem adonat que els nostres peixos, d'espècies molly i platy, es reprodueixen dins de l'organisme però no estem segurs si quan els expulsen surten en forma d'ou o ja formats com a peix. Tot i això, tots els components del grup menys dos recorden que a la pel·lícula de "Nemo" la seva mare posa els ous a una anèmona. Aquest aspecte ens confon a l'hora de saber com realment es reprodueixen les espècies, és a dir, si tots ho fan de la mateixa manera. 

Arribat a aquest punt no volem i no podem avançar sobre el tema de la reproducció, ja que necessitem resoldre els primers dubtes per poder continuar. Després posar en comú les nostres idees prèvies, hem decidit cercar informació per poder solucionar-les. Hem descobert que, en contra del que pensàvem, els peixos poden ser ovípers, vivípers i ovovivípers. I per tant ens hem adonat que estàvem equivocats. 

El següent dubte que ens ha sorgit és saber quina és la diferència entre ovípar, vivípar i ovovivípar; i de quin tipus són els nostres. Creiem que tots es reprodueixen per ous, la diferència està en que uns ho fan dins de l'organisme, uns fora i els altres és reprodueixen asexualment o ho  poden fer de les dues maneres. Els que es reprodueixen fora de l'organisme en ous creiem que són els ovípars, els que no expulsen els ous són els vivípars i, finalment, els que poden fer-ho de les dues maneres són els ovovivípars. Per tant creiem que els nostres peixos són vivípars, és a dir, que es desenvolupen dins de l'organisme i que un cop formats són expulsats.

Malgrat aquests fets no els podem observar amb els nostres peixos, perquè no en tenim cap embarassada, hem decidit parlar amb altres grups que sí ho han pogut observar amb els seus i hem descobert que els peixos són vivípars. Davant tot el que ens han explicat, sabem que al obrir un peix que havia mort, van veure que estava embarassada i van poder observar com dins de l'animal hi havia petits peixos ja formats, sense ous.

A partir d'aquestes primeres idees investigarem si són certes o no. Ens hem adonat, al contrastar la informació que ens havien donat els companys amb una enciclopèdia i llibres d'animals, que els nostres peixos no són vivípars, sinó que són ovovivípars, és a dir, que la seva reproducció es produeix dins de l'organisme en ous però que al néixer no ho fan dins de l'ou, sinó que al sortir a l'exterior són peixets capaços de nadar. Per tant, hem descobert que estàvem equivocats en el nostre plantejament del significat de ovovivípar.

En conclusió, hem descobert que gairebé tot el que creiem saber era erroni i que estàvem equivocats en el tipus de reproducció que tenien els nostres peixos. Un cop plantejades les nostres hipòtesis vam decidir cercar si eren certes o no mitjançant el diàleg amb altres grups que tenen peixos, entre nosaltres, llibres i enciclopèdies. Després d'aquesta investigació va ser quan ho vam descobrir i, així, doncs, hem après més sobre els ésser vius que tenim a l'aula. Creiem que aquest punt, el de la reproducció, és un  important que podrem tractar a l'aula a partir de l'observació que poguem fer-los-hi. Fins ara, tenir peixos dins d'un espai educatiu ens aportarà conèixer la forma de reproducció dels animals vertebrals aquàtics, ja que poc a poc anirem descobrint molts més conceptes a partir dels dubtes que ens vagin sorgint. 

Reproducció ovípar	Reproducció vivípar	Reproducció  ovovivípar
Es formen i desenvolupen en l'interior d'un ou que ha fertilitzat el mascle de l'espècie i ha estat posat dins la femella. Trobem diferents espècies animals que neixen d'un ou: les aus, alguns rèptils com les tortugues o els cocodrils, la majoria dels insectes, els amfibis, la majoria dels peixos i alguns mamífers coneguts com monotremes i com l'ornitorinc . Entre els animals ovípars hi ha certes diferències, com la construcció dels seus nius o on col·loquen els ous. Els peixos i els amfibis ponen els ous a l'aigua i generalment estan recoberts d'una capa gelatinosa.	Animals que es desenvolupen dins de l'úter o matriu, que és un òrgan que està en l'aparell reproductor de la femella i en néixer, passen i surten pel canal vaginal. Són vivípars l'ésser humà i tots els animals mamífers, és a dir que s'alimenten de llet materna, com el lleó, la girafa, els ratpenats, els micos, i molts més, menys l'ornitorinc. I encara que són aquàtics, també són vivípars la balena i el dofí.	Es formen a l'interior de l'ou que està dins de la mare i en el trajecte uterí es va trencant la closca i neixen directament de la mare. Un exemple d'ells són les serps i els nostres peixos Hi ha també alguns insectes que són ovovivípars, ja que conserven els ous a la vagina de la femella, fins que neixen les cries.

Aplicació a l'aula

Avui realitzant l'obersació dels nostres peixos i la construcció d'aquests bloc, hem parat un moment i hem discutit entre nosaltres: quin sentit té aquest treball? Per què volem treballar un animal a l'aula? I en el cas de que sigui útil com ho treballaran a l'aula o com ho treballen les escoles? Als infants els servirà per aprendre? 

Han sorgit mil i un dubtes, i per ressoldra-ho hem cregut adient preguntar a les nostres escoles de pràctiques, per què tenen un animal a classe, com ho traballen i que aprenen els nens d'aquest proccés d'observació d'un animal a l'aula. 

En el cas de l'escola Antaviana els alumnes tenien un gran interès en els animals. Molts d'ells a casa no en tenien i va sorgir la idea de tenir-ne un entre tots a l'aula. Van decidir que els millors animals que podien tenir eren dos peixos. 

Tenint aquests animals a l'aula els alumnes, sense adonar-se'n, traballarien i aprendrien l'ésser viu, les seves funcions vitals, el que necessita per sobreviure i altres conceptes de caire teòric, però també treballarien valors ja que hauríen de tenir cura entre tots d'un altre ésser viu, compartir entre tots aquells animals i responsabilitzar-se d'ells. 

La manera de "treballar" no és gaire profunda, simplement es limiten a donar-los de menjar cada dia quan arriben a l'escola i mentre ho fan observen si hi ha hagut algun tipus de canvi. Tot i això quan a l'estona de medi toca tractar algun ésser viu que es pot relacionar amb el peix ho fan i poden veure allà mateix allò que tenen al llibre.


A l'escola Mossèn Jacint Verdaguer tenim un aquari amb peixos del tipus molly, com els nostres, i d'una altra espècie. Aquest aquari als alumnes els serveix per tenir cura d'un animal i poder fomentar hàbits de rutina, ja que els han d'alimentar cada dia, com els ho ha dit el mestre. La manera com van construir l'aquari és molt diferent de com ho vam fer nosaltres ja que ells no van utilitzar aigua destil.lada sinó, aigua de l'aixeta, sense posar res més, i tampoc els feia falta que cada setmana es canviés aquesta aigua, com ho fem nosaltres. Els seus peixos s'havien adaptat molt bé, igual que els nostres, però els nostres han necessitat més cura. Amb això volem dir que, no només hi ha una manera de construir un aquari sinó que es pot fer de moltes maneres. 


Per altre banda, a l'escola Antoni Botey l'any passat trobàvem una classe on els nens van decidir que fossin la classe dels peixos. A partir del nom i per idea dels nens, van decidir tenir una peixera a l’aula i d’aquesta forma fer que els nens siguessin responsables i aprenguessin a cuidar un esser viu.

Se'ls hi donaven de menjar un cop al dia, cada matí al arribar a l’escola. S’encarregava cada setmana un nen amb l’ajuda de la mestra.

Els nens quan els hi sorgia algun dubte, li deien a la mestra i ella recopilava tots aquets interrogants i un cop a la setmana, a la classe de medi durant una petita estona, els intentaven resoldre per conèixer una mica més dels peixos.

Els peixos eren de tipus molly, ja que com nosaltres mateixos en el nostre grup de treball estem comproven, són una espècie de peixos fàcil de cuidar i on podem trobar una gran varietat de colors dins el mateix tipus per tenir més varietat en l’observació.
A final de curs, els nens i nenes coneixen una mica més sobre aquests petits animals que van estar cuidant durant tot el seu curs escolar. 


Per tant un bon treball i una bona observació pot donar lloc a molts temes interresants i que es poden relacionar amb altres que es treballaran durant el curs. 

Primeres investigacions

Després d'una setmana, han començat les nostres primeres investigacions i curiositats a partir de l'observació del comportament dels peixos en el seu nou hàbit.

A mesura que han anat avançant els dies, hem pogut veure que el peix que vam comprar embarassada no ho està, fet que fa que no puguem veure un part en els nostres peixos. Però hem tingut la gran sort que en un altre grup de companys, si que ha parit el peix que tenien embarassat, així, doncs, sí que ha fet que puguéssim viure una part d'una forma indirecta.

Hem pogut veure com nèixen els peixos  i que realment són molt petits. Estan  ells sols al "paridor" per evitar que els  altres peixos se'ls puguin menjar, ja que  els més grans es menjarien als més  petits per la seva naturalitat.

Després d'aquesta setmana d'observació, ens han sorgit noves preguntes sobre el seu comportament:

• Per què pugen a la superfície? És que tenen gana? 

• Per què treuen la boca fora cada poc temps? 

• Poden estar quiets?

Taula del pes

Aquesta és una taula que anirem revisant cada setmana i l'anirem ampliant. Ens servirà per veure l'evolució dels nostres peixos i comparar els pesos fàcilment i així poder-nos fer noves preguntes.

PEIX	SETMANA 1	SETMANA 2	SETMANA 3	SETMANA 4	SETMANA 5
PEPE	2,29gr	2,18gr -0.11gr	2.37gr +0.19gr	2.40gr +0.03gr
MOVY	1.65gr	1.73gr +0.08	1.85gr +0.11gr	2.10gr +0.25gr
TIFFANY	1.46gr	1.60gr +0.14gr	1.74gr +0.14gr	2.55gr +0.81gr
ARRAIN	1.36gr	2.92gr +1.56gr	1.19gr -1.73gr	1.51gr +0.32gr
PANDA	1.96gr	2.80gr +0.84gr	2.65gr -0.15gr	2.36gr -0.29gr
ARIEL	1.87gr	2.80gr +0.93	2.52gr -0.28gr	2.69gr +0.17gr

Llegenda: El peix s'ha aprimat     El peix s'ha engreixat

Comença l'experiència!

Un cop tot preparat -ja tenint els peixos- vam posar-los dins la peixera separant a la femella embarassada en un paride condicionat dins de la mateixa

peixera, tal i com la noia de la botiga ens ho va recomanar. Per resoldre les nostre preguntes i inquietuds, des d'un principi vam començar a cuidar-los i tot el nostre grup va decidir pesar-los un cop a la setmana per veure l'evolució del pes de cada peix amb una balança electrònica. 

Però com podiém pesar i mesurar un peix? I si se'ns moria treient-lo de la peixera per poder-lo pesar? Era obvi que ens havia sorgit un dubte i debatin i buscant informació, vam acordar que per pesar-los agafaríem un got ple d'aigua. I pel que feia a si se'ns moriria la noia de la botiga, ens va comentar que si que el podríem treure un moment de l'aigua que no li passava res. Per pesar-los havíem d'agafar un got d'aigua ple i quan estigués ple, el pesàvem per després aplicar la Tara, això ens va servir per saber el pes net del peix. 
Els resultats els anirem posat cada setmana a la Taula del Pes, per tal de veure a cop d'ull les diferències i com van creixent.

DEBAT:

La pregunta que ens hem fet tots els del grup ha sigut de si augmentaran de pes. S'ha creat un debat al grup on alguns creuen que no augmentaran gens, uns altres que augmentaran 0'2g i uns altres que ho faran un 0'05g. Tot i així, tots coincidim en que no augmentaran més de mig gram.

Per poder ser conscients d'aquests canvis, hem decidir que cada dia anirem a alimentar-los i observar si hi ha algun canvi que es percebi a simple vista, a part de pesar-los.

Presentem els nostres peixos

Per fi tenim els nostres peixos! Ens ha semblat adient, que abans de començar les nostres investigacions, us fem cinc cèntims de les dues espècies de peixos que tenim i una petita presentació de cadascun d'ells. Hem decidit posa'ls-hi nom, ja que ens sembla que és una manera molt més fàcil de diferenciar-los i identificar-los al llarg del nostre treball. Comencem!

PEIX MOLLY:
Nom científic: Poecilia latipinna
Família: Poecílidos
Longitud: fins 15cm les femelles i 10cm els mascles
Longevitat: 3 anys
Hàbitat: arrossars, basses
Distrubució: Nord-amèrica, Mèxic
Alimentació: omnívora
Reproducció: ovovivípara,ràpida

PEIX PLATY:
Nom científic: Xiphophorus maculatus 
Família: Poeciliidae
Longitud: fins 6cm les femelles i 4cm els mascles
Longevitat: 3 anys
Hàbitat: arrossars, basses
Distrubució: Amèrica
Alimentació: omnívora
Reproducció: ovovivípara, ràpida

Volem presentar els nostres peixos amb un vocabulari apropiat, i per això creiem que és molt important tenir clares les parts d'aquests éssers vius:

PEPE: Platy, mascle. Colors: taronja, amb molt pocs tons groguencs i amb brillantor. Característiques físiques: La part inferior és més grossa que tota la resta(cloaca molt arrodonida). L'aleta l'anal, per la seva forma allargada i curta, ens indica que es tracta d'un mascle. L'aleta caudal és ample. L’aleta dorsal, és més petita que la caudal però més gran que les aletes ventrals i anals. L’ull és gran comparat amb la resta d’elements. La boca acaba en punxa.	MOVY Platy, femella.  Colors: taronja, amb molt pocs tons groguencs i amb brillantor. Característiques físiques: També té la cloaca molt arrodonida. L'aleta l'anal, per la seva forma de ventall, ens indica que es tracta d'una femella. L'aleta caudal és ample però fina. L’aleta dorsal, és força gran. També té la boca acabada en forma de punxa.
ARRAIN Molly, mascle. Colors: De color blanc, amb algunes parts transparents. Molt brillant. Característiques físiques: És petit, de forma arrodonida. L'aleta l'anal, per la seva forma allargada i curta, ens indica que es tracta d'un mascle. Té l’aleta dorsal molt allargada i fina, casi transparent que li arriba fins a l’aleta caudal que té forma de C. Té els ulls de color negre molt fosc i la boca acaba en punxa.	TIFFANY Molly, femella Colors: De color blanc, amb algunes parts transparents. Molt brillant. Característiques físiques: És petita, amb una forma arrodonida. Té les aletes pectorals molt grans respecte el seu cos i de color gairebé transparent. L’aleta anal té forma de ventall tot i que per la part inferior s’allarga molt en una tira fina. Té l’aleta dorsal molt més petita que l’Arrain. La seva aleta caudal també té forma de C, tot i que per la part inferior s’allarga amb un filament blanc casi tant llarg com el seu cos. Ulls negres i boca en punxa.
PANDA Molly, mascle. Color: Blanc amb taques negres. Característiques físiques: És de forma allargada i té poca cloaca (ventre). Totes les seves aletes són d’un color blanc quasi transparent i són molt fines. La seva aleta dorsal està dividida en dos parts i és força llarga i al començament encara s’aprecien taques. No té l’aleta caudal en forma de C, sinó que la té recta i gran. La seva boca és allargada i els seus ulls són negres, tot i que al voltant encara es veu el contrast de les taques blanques i negres, i els té molt sortits.	ARIEL Molly, femella. Color: taronja Característiques físiques: És de forma allargada. L'aleta caudal té forma de mitja lluna o bé de C. Té les aletes pectorals, l’anal i la anal molt petites i de color taronja més clar. Té els ulls negres una mica sortits i la boca allargada.